En aquets pensaments en no se molt bé quin grau de llibertat, donat els aconteciments dels darrers dies, faig reflexions conjuntament amb les meves filles de setze i onze anys, sobre el que succeeix en moltes plaçes d'arreu.
La ciutadanía més afectada per les retallades socials, per l'atur galopant, per tantes persones que s'han vist pel dolorós tràngul de quedar-se sense llar, per tantes persones que han de passar amb una paga de viudedat de clara misèria, per persones que veuen rebutjades les solicituds de beca de menjador o de llibres, que es queden sense tallers ocupacionals i un llarg etcètera que moltes coneixeu prou bé, a sobre de tot aixó i molt més, ens hem de despertar veient i comprovant devant els nostres nassos com la policía sota una ordre clara, concreta i concisa, apallisa sense miraments a totes les persones que de forma pacífica i amb un alt grau de civisme, reivindiquen reunides en les plaçes, una altre forma de fer per el poble Sobirà.
Cóm, puc explicar a les meves filles que suposadament vivim en un estat de dret, en un estat de respecte a les llibertats individuals i/o col.lectives? Cóm puc explicar a les meves filles que el Sr. Felip Puig hauría de ser fóra del seu càrrec, que el gaudeix per pertànyer a un partit que han votat moltíssimes persones de Catalunya? Cóm es pot utilitzar tanta ironía per explicar l'actuació d'un cos de seguretat que ha atentat contra la població? Amb tantes persones diverses a les plaçes hi ha quedat prou clar en vídeos, fotos, declaracions als mitjans... no es pot acusar a la gent de anti-sistema. Persones que han demostrat una manera de fer i organitzar-se que caldría una asignatura a totes les escoles tant públiques com privades; una manera de pendre decisions que representa una lliçó de respecte, llibertat i democràcia per a molts.
La veu em tremola per explicar a les filles tot el que passa, però em tremola de ràbia, perque per arrivar a 2011 i gaudir de llibertats, moltes dones i homes van lluitar per la Llibertat amb majúcules en aquest país, van patir repressió, tortures, presó, mort...i no es pot permetre que s'ens tracti d'aquesta manera. I pasin els dies i els polítics continuin en els seus puestos, però algú a de respondre per aquestes actuacions, aixó no es pot quedar como una anècdota...
Existeixen altres maneres de fer política, altres maneres de relacionar-nos, altres maneres d'apendre, gaudir...és aixó el que vull i és aquest el camí que hem de seguir. Ha quedat prou clar en moltes plaçes d'arreu. Ha quedat prou clar.
