jueves, 12 de junio de 2014

MALTRACTAMENT A LA GENT GRAN

He vist a la meva agenda que aquest diumenge dia 15 de juny és el "Dia mundial de presa de consciència del maltractament a persones grans". No m'agraden els "Dies de..." tot i que volen reivindicar, recordar, rememorar accions i reflexions al voltant d'un tema important però sembla que el dia en qüestió tothom gairebé és solidari amb la causa i té plena consciència del tema i aixó no és real (és la meva visió segons la meva experiència quotidiana). Tots els dies hem de tenir consciència i quelcom  més per no maltractar a la gent gran, o als nens i nenes, a les dones, a les persones adolescents...

En el cas de les persones grans, aquest tema és un tabú i passa inadvertit generalment. Adopta formes de maltractament físic, psicològic, emocional, sexual i d'abús de confiança en qüestions econòmiques. Normalment són membres de la família qui porten a terme el maltractament i com que mirem cap a un altre costat, costa identificar-ho.

La desatenció és una forma d'abús. Quan no es presta l'atenció adequada a la persona gran, com mantenir unes condiciones higièniques i de salubritat, manteniment de pautes mèdiques, alimentàries, etc. Aquesta mena d'abús sembla ser que és bastant freqüent i costa de detectar ja que la persona afectada sent vergonya per delatar, de manera especial si es tracta de un fill o filla.

Fa uns mesos vaig conèixer una dona d'uns 68 anys amb una depressió ben forta i necessitava ajuda per tirar endavant de la seva situació; parlar amb mi li feia bé però evidentment ella necessitava l'ajut, la comprensió, l'estima dels seus fills que segons ella, no volien saber res de la seva depressió, de la seva tristesa. No volien compartir una mica del seu temps amb la mare, no volien saber res de les seves afliccions. No volien saber res de en quines condicions passava els dies i penso en quantes vides i savieses  es podrien recuperar, quants diners estalviats en antidepressius i quants moments formidables per viure.

El dia 3 de febrer  va sortir la noticia que l'any passat es van denunciar 751 casos de maltractament durant 2013 davant la Generalitat de Catalunya i que tan sols representa el 20% del total de casos, segons el Grup d'Atenció a la Víctima dels Mossos d'Esquadra, les principals víctimes són dones entre 65 i 79 anys d'edat i amb casos de maltractaments que no causen lesions: humiliacions, vexacions, desatenció...

I que podria haver darrere el maltractament?  Potser el rebuig a la vellesa que ens imposa el sistema?  Potser una situació de precarietat? Potser una mala o nul.la gestió emocional?

En aquests pensaments en llibertat estic fent referència al maltractament en el propi domicili i per part dels familiars per que també existeix com ja sabeu el maltractament residencial per part del personal geriàtric.

Segons els professionals que treballen en aquest tema, les víctimes callen i la por, la vergonya i la culpa són els pilars que mantenen el silenci de les persones grans però a poc a poc, cada vegada més, es van detectant casos i es posen en coneixement de la policia i serveis socials.

Per acabar aquests pensaments en veu alta torno a dir que no m'agraden els "Dies de..". Cada dia és el dia per actuar, per reflexionar, per viure, per estimar o no, però tots els dies.